Il piccolo Hans - IV - n. 16 - ottobre-dicembre 1977

Il doppio gioco della sestina di Arnaut Daniel e Dante « L'amour lui-meme s'adresse au semblant. Et s'il est vrai que l'Autre ne s'atteint qu'à s'accoler au a, cause du désir, c'est aussi bien au semblant d'etre qu'il s'adresse. Cet etre là n'est pas rien. Il est supposé à cet objet qu'est le a. » (J. Lacan, Le Séminaire, livre XX) I 1 Lo ferm voler q'el cor m'intra 2 no 'm pot ies becs escoissendre ni ongla 3 de lausengier, qui pert per mal dir s'arma, 4 e car non l'aus batr'ab ram ni ab verga, 5 sivals a frau, lai on non aurai onde, 6 iauzirai ioi, en vergier o dinz cambra. II 7 Qan mi soven de la cambra 8 on a mon dan sai que nuills hom non intra 9 anz me son tuich plus que fraire ni oncle, 10 non ai membre no'm fremisca, neis l'ongla, 11 aissi cum fai l'enfas denant la verga: 12 tal paor ai no'l sia trop de l'arma. III 13 Del cors li fos, non de l'arma, 14 e cossentis m'a celat dinz sa cambra! 15 Que plus mi nafra 'l cor que colps de verga 16 car lo sieus sers lai on ill es non intra; 51

RkJQdWJsaXNoZXIy